Pràctica 4B: una peça romàntica

Títol :Polonaise in A, Opera 40: Military

Instruments: Piano

Pràctica 4A: Chopin - Valentina Igoshina - Fantasie Impromptu

- Hi ha molts matissos que és típic del romaticisme.
- És virtuós.
- El títol és Fantasia, un nom fantàstic i que no es real.

Pràctica 3: ÒPERES ROMÀNTIQUES al cinema i a la publicitat

Pizza Ristorante Werbespot Verarsche

Anunci Mozart (Aniol)

Anunci Mozart (Andrés)

Pràctica 2: Clar de lluna

PRÀCTICA 1: LES 7 ARTS

L'escultura

Hem escollit aquesta escultura, perqué ens sembla que transmet tristessa per la manera en la que están les estatues, també perquè sembla que una de les estatues estigui morta sobre la falda de la dona.

L'arquitectura

Em triat aquesta foto per recordar el tràgic desastre que va passar a Haití que és un dels pobles més pobres del món i perquè ens adonem de les grans diferencies econòmiques que hi ha arreu del món.

El cinema

Aquesta pel•licula ens ha semblat que transmet molta tristessa perque, xerra sobre la lleieltat, la confiança i de que el temps i la dedicació que hi fiques en alguna cosa, al final acaba donant els seus fruits.

La música

Bé, em tingut certs dubtes en triar una cançó que sigues realment trista però el final ens em decantat per aquesta, ja que apart de ser trista també està relacionada amb l’amor.

La pintura

Autor: HERBER RAMOS MOTIEL

Nosaltres em triat aquesta pintura perquè ens ha semblat bastant trista la silueta en que esta representada el pallasso i també pels retocs que li dona l'artista.

La literatura

Asseguda a la freda sorra de la platja
observo la lluna, la reina de la nit
vestida de blanc que em mira amb aires de superioritat
i l'acompanyen una cort d'estrelles
que s'emmirallen en la immensitat de la mar.


La brisa m'acarona la cara
mentre tu en un indret desconegut
aïllat del món real
ets envoltat per la tristesa dels records
capficat en les teves cabòries
tancat en els teus pensaments
que t'ofeguen i t'enfonsen en aquesta foscor
t'alimentes de felicitats ja extingides
pensant en el que va poder ser i no fou.


i jo distant de tu en aquella platja
amb la mirada fixa a l'horitzó
on els somnis són palpables
llàgrimes broten dels meus ulls
al veure el teu sofriment etern
i no poder consolar-te
treure't aquesta pena que arrossegues
empapada de decepció i soledat.
Llàgrimes salades al no poder ser físicament amb tu
per abraçar-te i dir-te a cau d'orella:


Que en aquest dia la màgia
sigui el teu millor vestit
el teu somriure
el teu millor regal
els teus ulls
el teu millor destí
i la teva felicitat 
el meu millor desig.


Jo només se d'un amor que et manté viu
i alhora et va consumint
un amor que avarca:
anhels i realitats
plenituds i buits
alegries i tristeses
rialles i plors
crits i silencis.
Un amor que ha robat un Josep
que no he tingut l'oportunitat de conèixer.


I tu continues empresonat en el teu món
sense poder alliberar-te’n
un altre dia a punt de desaparèixer 
i és quan em mires amb la calidesa de la teva mirada
i em somrius amb dolçor i tendresa
i dels teus llavis surten aquests mots:


Avui per fi he obert els ulls
m'he despertat d'un malson 
que feia massa dies que durava
ja n'estic fart i vull ser feliç
tornar a estimar, desitjar, entregar,
i deixar enrere el passat.


Ara és la lluna que des de dalt
mira recelosa perquè acaba de néixer
un astre que brilla més que ella
i amb llum pròpia...
Aquest astre ets TU!


A partir d'ara ja no hi haurà més foscor...


És un poema més bé amb aires de nostàlgia, és trist per aquesta raó també, perquè recorda el passat d’una manera pessimista, també és una mica romàntic i a mesura que va avançant, hi va ficant positivitat.

Obra de teatre sobre la tristesa

Aquest petit fragment de l'obra de teatre Antigona, ens ha semblat que és una mica entre trist i tragèdic perquè surten esclaus, l’escenari també esta ambientat perquè sigui més de tristesa i perquè es pot veure com el protagonista comença a matar.